Vés al contingut (premeu Retorn)

La presència femenina en la recerca

La presència de la dona no té la intensitat esperada, sobretot, en la recerca i la tecnologia. Cal oferir models i procurar eines que impulsin el canvi que ja està en marxa.
La presència femenina en la recerca

A la trobada mensual d'Esmorzar de Ciència al 7 Portes que el diari El Punt Avui organitza amb l'Associació Catalana de Comunicació Científica, l'Obra Social La Caixa, i la col·laboració del grup de monologuistes científics The Big Van Científicos sobre Ruedas i els Alumni de la Universitat de Barcelona hi conversaven les doctores Maria Pau Ginebra, catedràtica del departament de Ciència dels Materials i Enginyeria Metal·lúrgica de la UPC, i Estrella Montolío, catedràtica del departament de Filologia Hispànica de la UB.

Helena González, membre del grup Big Van Científicos sobre Ruedas, va ser l'encarregada del monòleg que va inaugurar l'Esmorzar de Ciència al 7 Portes. Llicenciada en Biologia i en Bioquímica, i doctora en Biomedicina, González coordina i imparteix activitats de difusió de la ciència a l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona. González va transmetre als assistents la posició d'invisibilitat de la dona científica dins el món del laboratori, una posició que no es correspon gens amb les tasques que desenvolupa i els resultats de la seva recerca.

Són moltes les dones que, ara per ara, encapçalen i dirigeixen equips de recerca. González explica, com a exemple de recerques que poden ser determinants per a la humanitat, la tècnica Crispr, a través de la qual es poden invertir el símptomes de malalties greus en organismes vius modificant el genoma d'una cèl·lula, “una recerca desenvolupada per dues dones que pot canviar de dalt a baix l'aplicació de la genètica”, va incidir. Tanmateix, la visibilitat d'aquestes dones investigadores continua ben amagada.

En alguns sectors científics l'escassa presència femenina es fa més evident, com en el cas dels espais tecnològics. Fins i tot hi ha estudis en què hi ha hagut un decreixement del nombre de matriculacions, com en el cas dels d'Informàtica, en què “va caure en picat quan es va passar a dir Enginyeria Informàtica”, comenta Ginebra. Aquestes fluctuacions també són conseqüència, en part, dels models que es transmeten, “amb els quals les noies no es veuen identificades”, va explicar Montolío, que assegurava que “es va millorant, però el canvi és molt lent”. Per això, reclama més incentius per afavorir el canvi.

 

Noticia original