A causa del seu gran potencial de creixement, la spin-off del CREB, Exheus ha estat seleccionada entre les 10 startups de base tecnològica més rellevants de l’ecosistema català en un exercici periodístic que fa L’Econòmic des de fa nou anys per identificar el potencial de Barcelona i Catalunya en la generació de negocis globals amb una alta capacitat per créixer i atreure inversió.
Aquestes nou edicions poden ser un reflex il·lustratiu dels canvis de tendència en els perfils de les empreses. Fins fa dos anys, no hi havia ni rastre de companyies amb contingut manufacturer. Aquest any, la meitat de les seleccionades tenen una base industrial disruptiva, entesa com aquella iniciativa empresarial de nova creació que té un producte físic d’alt valor afegit amb origen en la ciència, l’enginyeria o la innovació. Es tracta de firmes que neixen, per exemple, a partir d’innovadors dispositius mèdics, robòtica, tecnologies netes o agricultura tecnològica, entre d’altres camps.
Fa poc més d’un any, el fons d’inversió Dealroom va publicar un informe en què anomenava aquest sector industrial tech i el situava com la propera oportunitat d’Europa. L’informe mostrava, a més, que la inversió privada a Europa en empreses emergents industrials és encara de tan sols un 3% respecte al total d’inversió en empreses de nova creació, però en canvi és l’àrea que més ha crescut en captació de capital privat. De fet, en els darrers tres anys, ha multiplicat per 9 la inversió. Actualment, a tot l’Estat es calcula que hi ha unes tres-centes empreses emergents que ja tenen un prototip funcional, una gran part a Catalunya, i se n’estan creant una mitjana de cinquanta anualment.
Oriol Pascual, cofundador de Stage2 i un dels membres del jurat que ha participat en la tria de les deu empreses emergents amb més futur d’enguany, creu que si se segueix a aquest ritme i hi ha una aposta decidida dels governs, Catalunya tindrà un ecosistema d’emprenedoria en tecnologia industrial en menys d’una dècada. Un ecosistema similar al que s’ha aconseguit en biotecnologia o en el negoci digital. El cas és que en les primeres etapes de desenvolupament de la tecnologia, quan majoritàriament són a la universitat o en centres de recerca, els projectes se sustenten a través de fons públics o de subvencions i ajuts. Però un cop la tecnologia està validada, ja no existeix finançament públic per a aquesta etapa, i la inversió privada és inexistent.
“En tot ecosistema es necessiten tres generacions per prendre forma, i ara ens trobem entre la segona i la tercera. Aleshores no es parlava d’emprenedoria industrial, malgrat que partíem d’un model econòmic en què la base industrial havia estat predominant, però en el subconscient de la gent l’emprenedoria estava lligada al servei digital i, per tant, es feia molt difícil captar capital”.
Diu Oriol Pascual, cofundador de Stage2 i un dels membres del jurat.
Adrià Argemí, soci fundador d’una de les empreses emergents seleccionades, Pangea Aerospace, que ha desenvolupat un motor per a petits coets aeroespacials repeteix fins a tres cops “Finançament, finançament i finançament”, quan se li pregunta quina és la principal limitació amb què topen els emprenedors industrials.
“Hi ha un forat important en el procés de finançament. Per anar superant fites sempre necessites una forta quantitat de diners”.
Afegeix Adrià Argemí, soci fundador de Pangea Aerospace.
Irene Gómez, cofundadora i CEO de Keybotic, que ha creat un robot de quatre potes plenament autònom i ha estat escollida en aquesta edició de reconeixement de starts-ups de L’Econòmic, afegeix una altra carència: la d’una xarxa industrial que doni suport a l’emprenedoria.
“A l’Estat espanyol no hi ha grans empreses industrials, que inverteixin o serveixin de motor tractor per a les empreses de nova creació. Per compensar-ho hi hauria d’haver una xarxa de finançament”.
Diu Irene Gómez, cofundadora i CEO de Keybotic.
La pilota també està, doncs, en el camp de les diferents administracions, de les quals dependrà si es considera la indústria d’alt contingut tecnològic com a sector estratègic de país o no. I per assolir-ho caldrà que estableixin condicions favorables per impulsar aquest ecosistema i fer-lo competitiu, com ja van fer amb el biotecnològic fa uns anys. Ara bé, l’existència de fons especialitzats privats en aquest perfil d’empresa, que entengui els seus tempos i particularitats des que es té la idea fins que surt al mercat, continua sent una peça que falta.