Dimecres passat, 16 de març, va tenir lloc l’última sessió del cicle de converses SOCIETAT PANTALLA, comissariat i moderat per Manel González-Piñero. L’objectiu del cicle ha estat obrir un espai de reflexió sobre quin ús han de tenir les pantalles en les nostres vides i quin poder tenen. Observar l’auditori ple les tres sessions ens va evidenciar l’interès que existeix per conèixer més i millor allò que no observem en la nostra interacció amb les pantalles però que determina les nostres decisions, el nostre comportament i la construcció futura de la nostra societat.
Concretament, la segona sessió que es va dur a terme al CaixaFórum Macaya sota el nom de “Els nous divulgadors: informar o predicar?” va comptar amb tres convidats d’excepció: la Xantal Llavina (directora i presentadora de Revolució 4.0 a Catalunya Ràdio i TV3), Gemma Galdón (sociòloga i fundadora d’Eticas Research & Consulting) i Roc Massaguer (periodista i youtuber pioner @Outconsumer). El debat va estar moderat pel Dr. Manel González-Piñero.
Els nous divulgadors arriben a públics molt especialitzats, però alhora es treballa a gran velocitat i a vegades no es contrasten o s’investiguen prou les fonts d’informació, perquè arribar el primer esdevé el més important. Els algorismes de les plataformes premien les notícies impactants, i el model de finançament es basa en els clics. Però és aquest el tipus d’informació que demana la societat?
Com a moderador, en Manel González, proposava una sèrie de temes i de qüestions com: Què és comunicar? Qui comunica? El comunicador és lliure o la plataforma dirigeix d’alguna forma el discurs? Com es genera la confiança? Quina nova societat d’informació estem creant? Els nous divulgadors, informar o predicar?
La Xantal Llavina, iniciava recalcant que l’audiència i la publicitat s’han segmentat molt amb la irrupció d’internet, disparant el consum de contingut en plataformes com Youtube, Netflix, Instagram… La la capacitat de conèixer a la audiència que tenen aquestes plataformes tecnològiques és vital per a aquesta segmentació en nínxols. Tenim una audiència molt compartimentada on les persones majors consumeixen TV i ràdio i els joves consumeixen contingut a les xarxes socials.
En Roc Massaguer destacava tres punts, l’autenticitat del contingut (pots identificar-te amb el comunicador), la complicitat i la transgressió (el poder explicar les coses sense els filtres de la televisió). En Roc afegia que tots tenim un dispositiu a través del qual veiem el món i això ens condiciona, perquè aquests dispositius no són neutres. No sols volem opinar sinó que volem ser el nostre propi mitjà de comunicació.
La Gemma Galdón ens explicava com la societat es va creure en el seu moment que la digitalització anava a democratitzar la informació i com el resultat ha estat, entre altres, tenir un contingut polaritzat, ja que genera més “engagement”. Afegia que les plataformes es regeixen amb un algorisme canviant, que deixa desprotegit al treballador de la plataforma, al creador de contingut. Igualment la Gemma va destacar els dos tipus d’addicions que es generen respecte als canals clàssics de TV o les xarxes socials, en el primer cas (TV) l’addicció ve per dedicar-li molt temps i en el cas de les xarxes socials la addicció radica en el fet que el sentiment de validació de la persona provingui d’aquest mitjà de comunicació.
La tercera i última sessió, La construcció social des de darrera la pantalla (activitat patrocini UNESCO), va comptar amb Esther Paniagua (periodista i autora especialitzada en ciència i tecnologia), Nuria Oliver (directora de recerca en ciències de dades a Vodafone i del DataPop Alliance) i Karina Gibert (catedràtica i directora d’Intelligent Data Science & AI de la UPC). El debat va estar moderat pel Dr. Manel González-Piñero.
En Manel González proposava una sèrie de preguntes i de temàtiques durant el col·loqui, com ara: Són les finalitats de les plataformes i les xarxes socials tan idealistes com defensen els seus fundadors? Quin ús tenen o poden tenir les nostres dades? Tenen fronteres, les dades? Què desconeixem de les plataformes i les xarxes socials? Quins paràmetres se segueixen per a definir els algorismes? A qui afavoreixen?
La Nuria Oliver, ens reafirmava que vivim en una societat pantalla, en la qual hi ha pràcticament el doble de dispositius mòbils que humans. Fem un ús intensiu de les pantalles, amb tot el positiu que això porta, com la telemedicina, la inclusió financera etc. Però també porta amb si un costat fosc, unes implicacions directes a nivell individual i col·lectiu. Som d’alguna manera manipulats a partir de l’algorisme i això comporta impactes físics, emocionals… La Nuria afegia que el potencial per a ajudar és enorme, amb la programació persuasiva (esport, medicació etc.) però que cal treballar-ho bé, matisant els algorismes i navegant amb cura. Concloïa ressaltant que se’ns diu que estem davant un determinisme tecnològic inevitable, però que no és així i que com a societat hem de decidir com usarem la tecnologia.
La Esther Paniagua començava recordant-nos l’addicció generalitzada que existeix a internet i com el nostre cervell segueix biaixos cognitius i aquesta combinació és emprada per a manipular a la població. En aquest sentit les plataformes tecnològiques per a la comunicació, tenen un impacte positiu relatiu a que permeten a tothom expressar-te i un negatiu i és que, en premiar el contingut viral independentment de la veracitat, agreugen en una certa part el problema. Finalitzava dient que en el futur el més important no serà la innovació tecnològica sinó els valors i decisions morals que apliquem, ressaltant el paper que tenim, com a ciutadans de ple dret, de formar part en el desenvolupament d’aquestes tecnologies i en la seva governança.
La Karina Gibert, ressaltava la importància de comptar amb equips diversos en el disseny de la Intel·ligència Artificial i de la tecnologia, per a no propagar els biaixos personals. Indicava que el fet que hi hagi una diversitat matisa i suavitza aquests biaixos personals que podem tenir cadascun. La Karina comentava igualment que anem cap a una època de trànsit de dades, en la qual no sols es determina que coses t’agraden sinó si ets apte o no per a donar-te o no una hipoteca “data driven”. En aquest sentit afegia que els consumidors hem de decidir quins productes usar i com, sent la nostra responsabilitat triar i d’aquesta manera regir el destí de la tecnologia.