• Prop de dues-centes persones van assistir al 1r Congrés TECNIO 2022 en una jornada on es van debatre els reptes als quals s’enfronta l’ecosistema de transferència de coneixement per convertir Catalunya en un pol d’innovació tecnològica. Destacats experts del món de la recerca, l’empresa i l’administració catalana van participar en 4 taules rodones amb l’objectiu de debatre sobre les polítiques i els mecanismes que faciliten la col·laboració entre l’àmbit empresarial i la recerca per generar innovació al territori català. 

• L’Associació TECNIO neix el 2021 i té per objectiu impulsar un model d’excel·lència en la transferència dels resultats de la recerca a l’empresa i a la societat. Per fer-ho, l’associació aglutina 56 grups universitaris i centres de recerca CERCA i CSIC que disposen de l’acreditació TECNIO atorgada per ACCIÓ, un distintiu qualitatiu que identifica i dona visibilitat als desenvolupadors de tecnologia del sistema R+D+I de Catalunya amb capacitats tecnològiques diferencials i amb potencialitat de transferir-les al teixit empresarial, fent atractiu internacionalment l’ecosistema català d’innovació.

Dimecres 19 d’octubre de 2022 l’Aula Magna de la Universitat de Girona va acollir el 1r Congrés TECNIO 2022 en un acte al qual van assistir prop de dues-centes persones i que va aglutinar destacats representants del món de la recerca, l’administració i l’empresa. La jornada va posar sobre la taula els reptes als quals s’enfronta l’actual l’ecosistema de transferència de coneixement per transformar Catalunya en un territori d’innovació tecnològica. 

En el discurs d’inauguració, Nora Ventosa, presidenta de l’Associació TECNIO, va posar de manifest la responsabilitat per part de polítics i administracions catalanes de fer que la transferència de coneixement sigui un tren d’alta velocitat i assegurar que la inversió en recerca reverteixi en la societat. El director general de transferència de Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Xavier Aldeguer, va declarar que “treballarà perquè la feina feta en clau de transferència es mantingui en el temps i avanci més enllà del color polític”.

Seguidament, el Dr. Pere Condom, responsable de l’Oficina d’Investigació i Transferència Tecnològica de la UdG va parlar sobre noves tendències en transferència de tecnologia i innovació empresarial incidint en el rol que té l’Associació TECNIO com una gran concentració tecnològica del Sud d’Europa que ajuda les corporacions a innovar.

Durant la primera part, la taula rodona “Time to transfer: mecanismes per fomentar que la recerca arribi al mercat” va posar de manifest la necessitat que l’administració, les institucions de recerca i el teixit empresarial treballin per fomentar polítiques de col·laboració intensiva que permetin als professionals de la investigació continuar els seus projectes fins a apropar-los al mercat.

Albert Cot (INVENIAM) apuntava que “falta finançament per escalar a mercat i tenir oportunitats” i, per la seva part, Xavier Amores (Catalan Water Partnership) indicava que  “cal redissenyar els incentius de la demanda tecnològica per fer-los més atractius al sector empresarial”.

Aportant una visió empresarial, Judith Viader de Frit Ravitz va explicar que la investigació és clau per millorar la competitivitat de l’empresa i que per això treballen amb diferents universitats i grups de recerca que els permeten millorar els seus processos productius.

Andreu Bru va exposar la visió de PIMEC: “Impulsem la innovació, la digitalització i tot allò que aporta valor amb les empreses perquè siguin més productives”.

A la taula “Research & Tech-Transfer Career“, dedicada a la carrera professional, es van exposar nous instruments i polítiques per fomentar la transferència de coneixement i la col·laboració amb les empreses, més enllà dels papers o les publicacions d’impacte en revistes especialitzades.

L’objectiu és que l’anomenada carrera mixta es reconegui tant en l’àmbit acadèmic com professional. Santiago Royo (CD6 TECNIO UPC) va insistir en la necessitat que els mèrits de transferència es puguin valorar de la mateixa manera que passa amb els de recerca.

Jaume Valls (Agència per la Qualitat del Sistema Universitari) assegura que s’està treballant des de diferents fronts perquè existeixi un sistema d’avaluació més ampli que inclogui també la transferència.

Per la seva part, Mercè Segarra, vicerectora d’emprenedoria d’innovació i transferència a la UB, va dir que “cal que les noves generacions intentin que la seva recerca tingui una aplicació directa a la societat”.

A la segona part de la jornada, es va debatre sobre quines són les necessitats de les empreses per col·laborar amb centres R+D per fer que Catalunya sigui més competitiva en un marc macroeconòmic on les potències emergents guanyen cada cop més pes.

La taula “Company Calling” va fer incís en què cal que les empreses vegin les institucions de recerca com un soci tecnològic prioritari, més enllà del marc col·laboratiu que existeix actualment.

En aquest sentit, Josep Lagares (Metalquimia) afirmava que la transferència tecnològica no pot ser forçada i que només pot funcionar connectant les capacitats dels centres tecnològics amb les necessitats reals del mercat.

L’investigador ICREA Miguel Chillón (UAB) esmentava que “l’ús de les ajudes públiques per fer projectes col·laboratius entre empresa i grups de recerca és una eina infrautilitzada que cal fer servir més”. 

Finalment, també es va dedicar una taula a la creació d’spinoffs, una fórmula que tenen les institucions de recerca per transferir tecnologia al mercat. El debat es va centrar a parlar sobre els ajuts a l’emprenedoria, el paper de l’empresa privada en la creació d’spinoffs o el rol de les oficines de transferència tecnològica (TTO) entre d’altres.

Manel Arrufat (UPC) va definir les spinoff com a “magnífics vehicles per a la transferència tecnològica, tot i que cal invertir més i posar facilitats als centres de recerca i recercaires en les fases de maduració de les tecnologies, per generar transferència tecnològica d’impacte i de valor per a la societat”.

Per la seva part, Stefano Lacaita (inversor, consultor i professor de la UdG) va indicar que no podem permetre que el coneixement científic desenvolupat a Catalunya generi llocs de treball i riquesa lluny d’aquí. “Hem de fer un pas més. Hem de transformar aquestes patents en startups tecnològiques arrelades aquí, capaces de crear riquesa i llocs de treball aquí”, apuntava.

En aquest sentit, Roger Cabezas, d’I-CERCA va mencionar que de la mateixa manera que Catalunya ha estat sempre país d’emprenedors i empresaris, s’ha de poder aconseguir que passi amb la generació de coneixement.

Mariona Serra (GoodGut-Hipra i vicepresidenta del Clúster Catalonia Bio) va explicar que, segons la seva experiència, “és molt important tenir en compte tres factors a l’hora de crear una empresa de base tecnològica: un equip transversal i complementari, una línia de recerca que casi amb les necessitats del mercat i una estratègia de desenvolupament de producte i finançament que contempli una col·laboració publicoprivada”.

El congrés va estar un èxit, esdevenint un fòrum de trobada per compartir i fer networking entre els diferents actors implicats en fer més eficient el procés de transferència per poder aconseguir un país més innovador i, per tant, més ric. A banda de les taules rodones, el Congrés va comptar amb una zona d’exhibició on alguns dels grups i centres TECNIO van mostrar els seus projectes i capacitats tecnològiques, com un braç robòtic amb sensors de 75 cm d’alçada del grup CD6 TECNIO de la Universitat Politècnica de Catalunya o un submarí de 120 m de llargària del grup TECNIO VICOROB de la Universitat de Girona, entre d’altres.